El calamar, el musclo, l'ostra i el llimac són
mol·luscs. La majoria són aquàtics, tant marins com d'aigua dolça, però també n'hi ha que viuen en ambients terrestres i molt humits, com el caragol bover.
Com és el cos dels mol·luscs
Les principals característiques comunes a tots els mol·luscs són aquestes:
Tenen simetria bilateral.
Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans de l'animal.
El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc. Alguns, com els caragols terrestres, secreten un moc que els facilita el desplaçament.
Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada
mantell, que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l'exterior una
conquilla amb funció protectora.
La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades
valves. Algunes espècies no tenen conquilla, com els pops i els
llimacs, i en d'altres s'ha redu
ït molt o és interna, com en el cas de les sípies.
Com són les funcions dels mol·luscs
Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els terrestres respiren mitjançant un pulmó.
Tenen una alimentació molt variada. Alguns són carnívors i s'alimenten d'altres animals, i n'hi ha que són herbívors i s'alimenten de vegetals. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat.
Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n'hi ha que tenen els sexes separats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars. En moltes espècies l'embrió que surt de l'ou es transforma directament en adult, mentre que en moltes altres de l'ou en surt una
larva, que experimenta un procés de
metamorfosi per transformar-se en un individu adult.
Els gasteròpodes
El caragol terrestre, el llimac i la pagellida són gasteròpodes. Poden ser terrestres, com el caragol, o aquàtics, com la pagellida.
Tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles; en els dos tentacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites, anomenada ràdula, que utilitzen per alimentar-se.
Gairebé tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral. Únicament els llimacs no tenen conquilla.
Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres, mitjançant un pulmó. La majoria són herbívors, tot i que n'hi ha alguns que són carnívors i esquincen les preses amb la ràdula.
Els bivalves
El musclo, la clo
ïssa, l'escopinya i la navalla són
bivalves, nom que prové de les
dues valves que formen la conquilla. Les valves estan articulades i es tanquen per l'acció d'uns músculs molt potents. Tots els bivalves són aquàtics, i la majoria, marins.
No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral, i és excavador, característica que permet a l'animal enterrar-se a la sorra.
Respiren a través de brànquies i s'alimenten filtrant l'aigua, de la qual retenen l'aliment.
Els cefalòpodes
El
pop, el nàutil, la sípia i el
calamar són cefalòpodes. Tots els
cefalòpodes són marins. Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s'ha transformat en tentacles, que envolten la boca.
La majoria no té conquilla, com els pops. Altres, com les sípies, tenen una petita conquilla interna. Respiren a través de brànquies. Són carnívors i, mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, subjecten les preses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario