TEMA 2 LA TERRA

                     Les capes de la Terra. La geosfera

• El planeta Terra és l'únic que es coneix en què, a més d'una esfera rocosa i d'un embolcall gasós, hi ha aigua i éssers vius. La geosfera n'és el component rocós; l'atmosfera, l'embolcall gasós; lahidrosfera, el component aquós, i la biosfera, el conjunt dels éssers vius. A la superfície tots aquests components interactuen intensament entre si.

• La geosfera

  La geosfera és la capa rocosa de la Terra. Té un radi de 6.370 km, i està formada per tres capes: l'escorça, el mantell i el nucli.
  • L'escorça. És la capa terrestre más externa i està constituïda per roques. L'escorça terrestre és de dos tipus:

  • Escorça continental. Té un gruix aproximat de 70 km. Forma els continents. La roca que hi és més abundant és el granit.
  • Escorça oceànica. Té un gruix d'uns 10 km. Forma els fons oceànics. La roca més abundant és el basalt, que és una roca volcànica. L'escorça oceànica s'origina per la intensa activitat volcànica d'unes serralades submarines, anomenades dorsals oceàniques.

  • El mantell. Està situat sota l'escorça i té un gruix aproximat de 2.900 km. Està format per roques que es troben en estat sòlid a una temperatura d'entre 1.000 i 4.000 ºC. S'hi diferencien dues parts: el mantell superior, que té uns 700 km de gruix, i el mantell inferior.
  • El nucli. Està situat sota el mantell. Està format per metalls, principalment per ferro, i es troba a una temperatura de més de 4.000 ºC. Té dues parts diferenciades:

  • El nucli extern. És líquid i està sotmès a corrents interiors molt violents.
  • El nucli intern. És sòlid.

  La separació entre els dos nuclis es troba cap als 5.150 km de profunditat.

   

  

  La geosfera

   
• Pujar

  El relleu de la superfície terrestre

  En les imatges obtingudes des de l'espai, veiem el nostre planeta d'un color blavós per les extenses masses d'aigua que hi ha a la superfície. Sobre aquest fons blau destaca el perfil dels continents.
  Si l'aigua dels oceans es tornés totalment transparent, veuríem que la superfície terrestre presenta dos nivells ben diferenciats:
   

  

  Nivells ben diferenciats

   
  • Els continents. Tenen una altitud mitjana d'uns 600 m sobre el nivell del mar. Hi destaquen tres formes de relleu:

  • Les serralades. Són alineacions muntanyoses que assoleixen altituds molt grans, com la serralada de l'Himàlaia a l'Àsia o la dels Andes a l'Amèrica del Sud. A l'Estat espanyol hi ha algunes serralades, com ara els Pirineus, les Bètiques o la serralada Cantàbrica.
  • Les grans planes. També anomenades escuts, són grans extensions pràcticament horitzontals, com la plana del riu Amazones a l'Amèrica del Sud o la del Sàhara a l'Àfrica.
  • Les plataformes continentals. Van des de la línia de la costa fins a uns quilòmetres mar endins. Tenen una profunditat màxima d'uns 300 m i, tot i que estan sota l'aigua, formen la vora dels continents.

  • Els fons oceànics. Tenen una profunditat mitjana d'uns 4.500 m per sota del nivell del mar. Hi destaquen els elements següents:

  • Les serralades oceàniques. També s'anomenen dorsals oceàniques, com la que s'aixeca a l'oceà Atlàntic en direcció nord-sud. Hi destaca una intensa activitat volcànica.
  • Les fosses oceàniques. Són les zones més profundes dels oceans, com la fossa de les Mariannes, amb 11.034 m de fondària, o la fossa del Japó, amb més de 10.500 m de profunditat.
  • Les planes abissals. Són les planes més extenses del planeta, situades a una fondària mitjana d'uns 4.000 o 4.500 m.
  • Els volcans submarins. Són enormes relleus aïllats. En alguns casos sobresurten de la superfície de l'oceà i formen arxipèlags volcànics, com les illes Hawaii o les Canàries.