RESUM PER ESTUDIAR TEMA 5

                                              RESUM PER ESTUDIAR TEMA 5

Hi ha diferents tipus d'invertebrats:

Els porífers tenen el cos en forma de sac i perforat per nombrosos porus.

Els celenterats tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes: la de pòlip (fixat al substrat) i la de medusa (vida lliure).

Els cucs tenen el cos tou i sense esquelet i presenten simetria bilateral.

Els mol·luscs tenen el cos tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Molts tenen conquilla.

Els artròpodes tenen un esquelet extern de quitina i potes articulades. El cos està segmentat i dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l'abdomen.

Els equinoderms tenen un esquelet intern format per plaques, situat a sota de la pell i no tenen cap.

TEMA 5 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

  Ciència a l’abast. Elaboració i observació d'un model experimental

• Els insectes tenen un esquelet extern format per quitina, que al seu torn està recoberta per una capa prima de cera o de greix que la impermeabilitza. Aquesta impermeabilització és d'una importància vital, especialment per als insectes que viuen en contacte amb l'aigua, com el sabater (Gerris lacustris).
  Aparentment, podríem dir que el sabater no s'enfonsa a l'aigua perquè és un animal molt lleuger, però la realitat és que, per a un animal de la mida d'un sabater, l'aigua és molt perillosa, ja que si l'insecte s'arribés a mullar no es podria desenganxar de l'aigua.
  Un model ens permetrà observar la diferència que hi ha entre un sabater amb les potes impermeabilitzades i un altre amb les potes sense impermeabilitzar.
   

  

  Sabater

   

• Preparem els models per observar el comportament que tenen

  1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia, que representaran els dos insectes. El cos ha de ser un rectangle de 4 x 6 cm, i les potes han de tenir una longitud d'uns 5 cm.
  
  A continuació, dobleguem les potes perquè l'insecte se sostingui a sobre.
  2. Amb una espelma, cobrim amb cera les potes d'un dels dos insectes fins a la meitat de l'altura de l'animal, mentre que les de l'altre insecte les deixem sense encerar.
  3. Posem els dos models de sabater amb les potes recolzades sobre l'aigua i esperem uns deu minuts. Hem d'anotar el comportament dels dos insectes abans de posar-los sobre l'aigua, al principi d'estar sobre l'aigua, al cap de dos minuts i un cop passats deu minuts.
  
• Pujar

  Observem i anotem el comportament dels models

  Prepara't un quadre com aquest per anotar les teves observacions.
  
• Pujar

  Interpretem les diferències observades

  És fàcil comprovar la diferència entre un insecte i l'altre. La cera impermeabilitza el paper, de la mateixa manera que impermeabilitza el cos dels insectes.

TEMA 5 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

                                    Els equinoderms

• Una garota, una estrella de mar i una holotúria són equinoderms. Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi desplacen molt lentament.
   

  

  Esquema d’una estrella de mar

   

• Com és el cos dels equinoderms

  Les principals característiques dels equinoderms són les següents:
  • Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
  • Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.
  • Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.
  • No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.
• Pujar

  Com són les funcions dels equinoderms

  Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenatspeus ambulacrals, acabats en ventoses.
  Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.
  Són animals carnívors, i s'alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de mol·luscs.
  Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults.
  Alguns, com l'estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un braç que inclogui part del disc central.
   

  

  
  

TEMA 5 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

                                   Els artròpodes

• Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d'animals. Actualment es coneixen més d'un milió d'espècies diferents d'artròpodes.
  Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça. Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de viure.
   

  

  Un insecte

   

• Com és el cos dels artròpodes

  Les principals característiques comunes a tots els artròpodes són les següents:
  • Presenten simetria bilateral.
  • Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característica que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres.
  • Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres.
  • La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.
   

  

  Esquema d'una vespa

   
• Pujar

  Com són les funcions dels artròpodes

  Tenen una alimenació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.
  La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Sónovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que després d'un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult.
  Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda. Les mudes se succeeixen diverses vegades al llarg de la vida de l'animal.
  Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
• Pujar

  Els insectes

  Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca són insectes. És el grup d'artròpodes més nombrós. Els insectes han desenvolupat adaptacions molt diverses i han ocupat tots els ambients.

  A fons. Tipus d’insectes

  

  El grup amb el nombre d’espècies i d’individus més nombrós

   
  Al cap hi solen tenir un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d'antenes amb funció olfactiva i tàctil. L'estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d'alimentació de l'animal.
   

  

  Aparells bucals d’insectes

   
  El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. La forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.
  La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramificats anomenats tràquees, que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen, encara que també n'hi pot haver al tòrax.
  Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles són molt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones.

  A fons. Metamorfosi de la papallona monarca

  

  D'eruga a papallona

   
• Pujar

  Els aràcnids

  Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
  Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dosquelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.
  Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses.
  Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.
   

  

  El cos dels aràcnids

   
• Pujar

  Els crustacis

  Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni.
  Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.
  Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'abdomen està segmentat.
  Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a través de la superfície del cos.
  Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits.
  La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l'estat adult.
   

  

  Cranc

   
• Pujar

  Els miriàpodes

  Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són artròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits.
  Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.
  Respiren per mitjà de tràquees. Tenen una alimentació molt variada: alguns són carnívors, com els centpeus, mentre que d'altres són herbívors, com els milpeus.
  Tenen sexes separats. Són ovípars i no presenten metamorfosi.