TEMA 1 L'UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

         L’univers. Idees antigues i actuals

Quan mirem el cel en una nit clara, sabem que els astres que emeten una llum intermitent sobre el cel fosc són estels semblants al nostre Sol, i que es troben a una distància enorme de nosaltres.

Fa tot just uns cent cinquanta anys que l'ésser humà disposa d'instruments per explorar l'univers. Anteriorment, les teories que intentaven explicar com era l'univers es basaven en observacions fetes a ull nu, i per aquesta raó resultaven molt incompletes:

• Teoria geocèntrica. La van proposar els grecs antics. Afirmava que la Terra es mantenia quieta al centre de l'univers, i que els estels, el Sol, els planetes i la Lluna giraven al seu voltant.
• Teoria heliocèntrica. La va enunciar fa cinc-cents anys l'astrònom Nicolau Copèrnic. Proposava que el Sol es mantenia quiet i que els planetes, entre els quals hi havia la Terra, giraven al seu voltant. Aquesta teoria va ser molt discutida, fins que l'any 1610 el matemàticGalileo Galilei es va construir un telescopi i, després d'observar el moviment dels planetes i les seves llunes, va donar la raó a Copèrnic.
  
  
  
  
  
  • Actualment sabem que cap de les dues teories és correcta. El Sol no és més que un petit estel que es troba en una de les moltes galàxies que hi ha a l'univers. I ni tan sols hi ha un lloc que es pugui considerar que és el centre de l'univers.

  • Constel·lacions i déus de l’antiguitat

    Fa més de tres mil anys, els éssers humans van observar que els estels, vistos des de la Terra, semblava que s'agrupaven formant figures capritxoses, i les van anomenar constel·lacions.
    Cada cultura les va interpretar de maneres diferents, les van associar a animals fabulosos, herois i déus. Les històries associades a cada constel·lació formen part de la mitologia. Tenen un valor històric i cultural, però no es poden considerar com una explicació de l'origen dels estels.