Coneixement històric de l’univers
Actualment podem veure fotografies de la superfície de Mart, de galàxies llunyanes, mapes de la Lluna, etc. Disposem d'una informació molt detallada del sistema solar i, fins i tot, d'estels d'altres galàxies.
Però fins al segle XVI el coneixement del sistema solar era molt escàs, i l'observació es mesclava amb la fantasia. Es pensava, per exemple, que la Terra es trobava al centre de l'univers i que la Lluna era de cristall pur, entre moltes altres idees que avui dia ens poden semblar ben absurdes. El 1542, Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica. A partir d'aleshores va canviar del tot la imatge que l'ésser humà tenia de l'univers.
- Al final del segle XVI, l'astrònom Tycho Brahe va fer observacions detallades del moviment dels planetes, i durant molts anys en va anar anotant diàriament les posicions. Amb aquestes dades tan valuoses, el matemàtic Johannes Kepler va poder calcular les òrbites planetàries, de manera que la teoria geocèntrica es va desestimar.
- A l'inici del segle XVII, Galileo Galilei va ser el primer que va utilitzar un telescopi, i va descobrir que a la Lluna hi havia valls profundes i crestes muntanyoses molt agudes, i que Júpiter tenia satèl·lits.
- Després de descobrir Urà en el segle XVIII i gràcies a les dades aportades per Kepler, es va predir matemàticament la presència d'un planeta més enllà d'Urà. L'existència del planeta Neptú la va comprovar l'astrònom alemany Johann Galle el 1846.
- En el segle XX, l'observació astronòmica va avançar molt gràcies als radiotelescopis. També es van començar a enviar sondes espacials a altres planetes, que ens van proporcionar moltes fotografies i dades molt importants. El 1969, l'ésser humà va arribar a la Lluna.
- Avui dia, els telescopis situats en òrbita al voltant de la Terra, com per exemple el Hubble, han permès observar el sistema solar i l'univers amb un grau de detall espectacular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario